Fer un repàs de la història de les Torres de Guaita, és al mateix temps fer un repàs de la historia de l’antic Regne de València, és arrelar en un capítol molt important com era la defensa costera, molt important en el seu temps, a causa dels atacs pirates. En el cas d’Orpesa, tenim moltes referències històriques que formen part de la nostra història i que cal posar en valor. Les torres guaita no només són un sistema defensiu militar, també marquen els costums de la nostra vila i les obligacions dels nostres avantpassats.

La necessitat de protegir Orpesa esdevé una necessitat per els atacs ocorreguts al final del segle XIII: L’assalt del 1397 a la vila de Torreblanca (en la qual va ser robada la custòdia) i, l’afonament d’una nau valenciana (a principis XIV) enfront de les costes d’Orpesa, va dur a Guillen Francholí –en nom de Jofre de Thous, senyor d’Orpesa—a demanar al primer rei de la dinastia Trastàmara, Ferran d’Antequera, la construcció d’una Torre de defensa costanera, cosa que acceptà el 1413. La Torre Defensiva fou acabada en l’any 1428 i va tenir una segona ampliació l’any 1534, costejada per part del noble català de Joan Cervelló (noble català que aconsegueix gran fama per el seu valor i aconsegueix que Orpesa assolis el títol de baronia).

El pirata berberisc Barba-roja era en aquella època el terror de la mar mediterrània, segons relata el cronista Balbás, “desembarcà en el far d’ Orpesa i s’ apoderà del fortí d’aquella vila” el 7 de juny de 1534 . Per això, en el discurs sobre la fortificació i defensa del Regne de València de l’any 1563 del Mestre del Regne i de Juan Baptista Antoneli ja esposa la necessitat de protecció d’Orpesa: “Orpesa se posar a orde com Altea (població costanera d’Alacant) sent que per la navegació es de gran profit i que al mateix temps es de gran profit i lloc de guardar naus que s’emparen en busca de refugi, així com ser un punt de referència entre les poblacions de Castelló i Peníscola” Per la seua importància ordena “la provisió de guàrdies vigies així com artilleria i municions”.

El seu fil Pere Cervelló la va vendre a Felip II en l’any 1569. El mateix any el rei va enviar oficials per prendre possessió de la Torre. En aquest moments passa a nomenar-se per el nom que perdura fins els nostres dies, Torre del Rei.

La Construcció de la Torre del Rei a l’emplaçament del cap d’Orpesa, es deu a l’ampla visualització (de l’època) des de la qual es pot guaitar la resta de torres de guaita i poblacions de la Ribera de Cabanes, d’Alcossebre i Peníscola per el nord i al sud el grau de Castelló i la costa d’Almassora i les torres de guaita de la Colomera i de la Corda. Aquesta ubicació també es devia al fet que el cap d’Orpesa, amb les seues moltes cales era un lloc idoni per amagar les naus corsàries que desprès atacaven el vaixells que es creuaven.
El problema de la pirateria era un gran problema del segle XV, però els reis espanyols no es limitaven a desplegar una estratègia defensiva. Les operacions que van culminar amb la presa de Tunis i la d’Alger per Carles V i Juan d’Àustria, inclús la mateixa Batalla de Llepant ,per aquest últim estrateg militar, van ser els principals i més grans intents de combatre aquesta pirateria.

A l’any 1582 els Regnes de la Corona d’Aragó, van estar sota les directrius d’una ordenança prou estricta que impedia als moriscos fer-se a la mar a navegar, pescar o fer qualssevol activitat prop del mar, a soles o en companyia i infligir aquesta ordenança tenia el càstig de ser condemnat a galeres a perpetuïtat. Un altre aspecte que regulava aquesta ordenança és que els pescadors cristians de la repoblació no podien eixir a pescar per les nits, el càstig era de pagar deu llibres. Per als membres de la guàrdia de les torres de guaita de costa, també estaven sota la disciplina de l’ordenança i qualsevol descuit seria rigorosament castigat. El rigor d’aquesta ordenança és fruit de les incursions del pirates que patien la costa del País València i en especial de les comarques de Castelló. En aquella època tota precaució era poca.

En la carta pobla atorgada a Orpesa l’any 1589, ja preveu donar seguretat davant els atacs dels pirates, comprometent-se a donar una peça d’artilleria per cada posició defensiva, així mateix els pobladors es fa càrrec que estiguen a punt.

També tenint ressenyes del Càpita General del Regne de València, de la seua visita del novembre de l’any 1607 per veure les mancances del sistema defensiu i veure com es podia millorar, així com pagar el sou als veïns d’Orpesa que les defenien. De la visita a les Torres de Guaita d’Orpesa es tragueren les següents conclusions: Torre Colomera “En el el dit dia 10 de novembre es va visitar esta torre, no té artilleria, és xicoteta i no capaç d’ella, té un mosquet i amb dos més estarà en defensa i ofendrà els enemics per ser el lloc inexpugnable de penyes”. Torre de la Corda “En el dit dia es va visitar esta torre, va trobar-se en ella un mosquet i per estar en lloc alt i en un penya-segat amb els dos arcabussos dels soldats està ben defensa”. Torre del Rei “Aquest dia es va visitar esta torre, va trobar-se en ella dos peces d’artilleria, l’una trencada que no esta servei, i va manar cal fer quatre finestres amb la seua fatxada i un cobert per a l’artilleria”.

El posar en marxa i armar el sistema defensiu de les Torres de Guaita no va poder evitar l’assalt de dues galeres Berberísques que el 3 d’octubre de 1.619 Orpesa. El llibre de defuncions de l’església d’Orpesa guarda una ressenya molt clara “la desgrasia y mortaldat per la cautividad desta vila que de morts a soles foren 47 persones, aso es, menos dos que mataren los moros, tots cremats”. Les pèrdues no van ser només humanes, la imatge de l’aleshores anomenada Verge del Roser va ser destruïda.

Amb la nova crida files per la creació d’un nou batalló milícia de Custodia del Regne de València de l’any 1629 els veïns d’Orpesa els veïns d’Orpesa quedaren exclosos i tenien que formar part del destacament de defensa costera de les Torres de Guaita d’Orpesa. Situació que es repetirà en l’any 1692 en la qual encara es feia necessari la defensa de la costa del País València.

L’Ordenació de la Custòdia i Guarda de la Costa Marítima del Regne de Valencià de l’any 1627 ens posa com exemple la Torre del Rei: “quan els soldats o guardes siguin quatre amb l’artiller, com en la fortalesa d’Orpesa, la guàrdia de la nit serà com en el capítol precedent, i, com l’artiller no ha de perdre de vista la torre i estar a toc de campana o caragol, es repartiran els tres soldats la guàrdia de dia en la conformitat dita de les torres on hi ha tres soldats o guardes”.

Desprès de l’atac Berberísc del 1.619 la Torre del Rei no torna a patir un agressió militar fins la guerra de la Independència quant els francesos van posar setge a la Torre del Rei que va rendir el 11 d’octubre de 1811 al retirar-se per mar la guarnició de 170 homes amb l’ajuda d’una nau anglesa.

En l’inventari de les Torra de Guaita de 1728 ens descriu la relació d’armament i guàrdies de les diferents torres d’Orpesa: Torre del Colomera: “dos mosquets, dos botavanes, trent i sis bales de mosquetó, pólvora tres lliures i corda metxa dos vares. En la dita torre serveixen de soldats els següents: Miquel Nicolau, soldat de a peu. Josep Llorens, soldat de peu”. Torre de la Corda: “dos mosquets, trenta cinc bales de mosquet, pólvora quatre lliures i corda metxa dos vares. En la dita torre serveixen de soldats els següents: Jaume Boix, soldat de peu. Vicent Perciva, soldat de peu”. Torre del Rei: “Un canó de bronze de quatre lliures de calibre, nou mosquets, cent i vuitanta bales de mosquetó, pólvora una arrova i nou lliures i corda metxa tres vares. En la dita torre serveixen de soldats i alcayde els següents: Marc Ortis alcáyde. Joan Martines, soldat de a cavall. Vicent Guimera, soldat de peu. Josep Uxaus, soldat de peu. Josep Mateu, soldat de peu. Maties Segarra, soldat de peu”.

Dins del catàleg de redempció de captius de 1770, descriu els rescats de captius que van ser presos en el cap d’Orpesa, la qual cosa demostra que la pirateria era un pràctica en les costes d’Orpesa a finals del segle XVII.

Les accions dels pirates barbarescos no remetrien fins a començaments del segle XIX, quan el Imperi Britànic i França van cessar de pagar tributs als reis barbarescos i van començar a realitzar campanyes de càstig contra la base pirata d’Alger. Aquesta va veure destruïda gran part de la seua flota en 1816, i en 1830 va caure davant de les forces franceses, que la usarien com a punt de partida per a crear la colònia d’Algèria al llarg del segle següent. La pressió internacional i la decisió de l’Imperi Otomà d’acabar amb esta pràctica, van portar al fi de la pirateria Berberisca en els anys següents. Avui en dia a banda de les Torres de Guaita, els atacs pirates van donar origen a una dita popular que ha perdurat des de llavors: «No hi ha moros en la costa».

Les Torres de Guaita passen a ser entregades al cos de Carrabiners en l’any 1850. La Torre del Rei va ser habitada per carrabiners i les seues famílies, mentre que les altres estan sense guarnició com va ser el cas de les Torres de Guaita de la Colomera i la Corda. En 1940 el dictador Francisco Franco dissol el cos i l’integra en la Guàrdia Civil que passa a ocupar-se d’eixes funcions i llocs.

Desprès de més 500 anys des de la demanda de la creació de la Torre del Rei, queda clara la importància no només en relació de documents que he exposat, sinó també per la població d’Orpesa. A banda de la seua importància en la històrica, cal tenir en compte la importància de l’entorn paissatgístic que tenen. És per això que cal aprofitar el seu valor històric, per protegir-les i traure’n profit dels seus valors a fi d’explotar-les com un valor turístic.

Josep Lluís Romero i Martínez
Regidor del BLOC d’Orpesa